Categoría: Bellesa i Basura

“En l’era de la seducció generalitzada, el superficial esdevé el real” (Gilles Lipovetsky).
Vivim en la era del desig, on tant els objectes de consum, com els nostres valors, comportaments i pensaments estan sotmesos a una obsolescència cada cop més voraç i veloç.
Som híper-consumidors d’experiències, immersos en una societat que ens manté en perpetua excitació, persuadir-nos i oferint-nos milers de pegat emocionals i promeses d’un futur sempre millor i més avançat,. Vivim en un present continu, que ens endormisca en una suposada felicitat paradoxal.

“Les modes neixen per passar-se de moda” (Coco Chanel)
La infoxicació, i l’obsolescència tant programada, com percebuda, estan presents en tots els aspectes de la nostra societat. Els productes cada cop duren menys temps, i els que aguanten, els percebem com a antics. Actualment, en només 2 dies, a internet es genera la mateixa quantitat d’informació, que des de el naixement de l’escriptura, fins el 2003 (5 milions de Megabytes).
Aquesta celeritat, també la trobem en el món de l’art, que va ser un dels primers que va necessitar de les modes, per poder-se renovar i convertir-se en quelcom exclusiu.

En aquesta retrospectiva, repasso diferents estils pictòrics, en un camí que cerca la bellesa, però que està delimitat per les fronteres del que és tendència, i el que esdevé rebuig. Bellesa i Brossa, “bellesa y basura”.